Aquests dies han baixat molt les temperatures, arribant a -7°C a la protectora durant el matí, pel que no volem imaginar a quina temperatura estem a la nit. Així que volem aprofitar per donar-vos les gràcies a tots els que ens heu fet arribar abriguets. No tots els gossos en poden portar perquè se'ls treuen i no els toleren però la gran majoria sí i és una gran ajuda per a ells. Si algú vol portar-nos algun abriguet més, sempre serà benvingut, doncs molts es trenquen i sempre són necessaris. En nom de tots els peluts, moltíssimes gràcies a tots!!!
Vam acabar l'any amb la pèrdua del Pelut i el comencem amb una altra tristíssima notícia. El nostre gos més veterà del refugi ens ha deixat. El Bitxo, un gos que va arribar de cadell amb els seus germans, adoptat amb pocs mesos i tornat al refugi amb un any. Des de llavors mai vam aconseguir trobar-li família.
És molt trist i frustrant veure com es van fent grans mica en mica i com, proporcionalment, les seves possibilitats d'adopció van disminuint. És molt dur haver de fer-se a la idea que un animal mori sense haver conegut mai l'escalfor d'una llar.
En Bitxo ha marxat deixant un buit molt gran, doncs 12 anys a la protectora li ha servit per guanyar-se molts cors. I ha calat ben endins en cadascun d'ells!
Per sort, ha estat sempre acompanyat d'unes padrines que l'han mimat i cuidat, que li han proporcionat excursions, llitets tous per les seves deteriorades articulacions, menjar molt bo.. i molt d'amor.
En Bitxo no ha viscut pràcticament mai en família, però n'ha tingut una de ben gran.
Bitxete, esperem que allà on siguis, segueixis sent el gos tant alegre, simpàtic, golafre i pallasso que erets aquí.
T'estimem molt!! ♥️
Estem trasbalsats.
Sense paraules encara, us volem comunicar la defunció del Pelut.
Segurament molts el coneixíeu, potser a d'altres us vindrà a la ment si us diem que sempre anava en pack amb la Lia. Eren la Lia i el Pelut. No hi havia un sense l'altre. Van ser trobats junts i junts mantenien una història d'amor que perdurarà per sempre en la història de la protectora. Potser això els va sentenciar a no trobar mai família, perquè ens negàvem a separar-los i manteníem la fe que algun dia arribaria algú disposat a adoptar-los conjuntament. Dos gossos meravellosos.
Junts havien participat en programes amb persones amb diversitat funcional, havien treballat la importància de no posar etiquetes amb joves de centres de menors, havien jugat al pati amb nens d'esplais, gaudit de carantonyes de gent gran... Junts han participat en excursions, en mil fires i esdeveniments amb l'esperança de trobar una família on poguéssin anar JUNTS.
No ha estat possible. L'últim any ja valoràvem l'opció de donar-los en adopció per separat, perquè els anys passen i cada cop es feien més grans. Però ni així.
No sabeu el mal que fa veure gossos tant perfectes i amb tantes ganes d'amor morir-se de vells entre reixes perquè ningú ha sigut capaç de veure'ls.
Si us plau, les protectores estan plenes de gossos que, per algun motiu, els fan ser invisibles i hi porten molts anys. Alguns tindran les seves coses, però n'hi ha molts, com la Lia i el Pelut, que es podien adaptar perfectament a qualsevol tipus de família.
Pelut, volem pensar que aquest ha sigut el teu regal de Nadal per a la teva estimada, deixar-la soleta per a que tingui més possibilitats de ser adoptada. Esperem aconseguir-ho.
Que la teva mort i la de tots els peluts que es queden pel camí esperant una família, serveixi per a que la gent faci visibles als invisibles.
La Lia i tota la família Aixopluc t'estimarà i et recordarà sempre.
Us recordem que els dies 13, 14 i 15 de desembre ens trobareu a la fira de Santa Llúcia de Manresa amb un munt de coses boniques! 🥳
ATENCIÓ‼️‼️‼️
Encara no teniu pla per demà? Us en proposem un!👀
ATENCIÓ!! ⬇️⬇️⬇️
Encara no teniu pla per demà? Us en proposem un!
Hola, em dic Pitu i potser em coneixes si has vingut algun cop a la protectora i m'has vist passejant al meu aire per les instal•lacions o dormint al meu llitet en el despatx. El fet és que no vinc a presentar-me, sinó a acomiadar-me.
Ahir va ser el meu últim dia aquí.
Vaig arribar a la protectora molt, molt vellet i en molt, molt mal estat. Els que jo creia que eren la meva família van abandonar-me a la meva sort, cec, sord i malalt. Ningú sabia la meva edat, però deien que era tan gran que necessitaven trobar una casa d'acollida amb urgència per mi, per passar els últims mesos en una família i que pogués marxar coneixent el que és el caliu d'una llar que t'estima. El que no saben és que jo a la protectora em trobava tant a gust, que vaig decidir fer-los companyia durant 5 anys!
Però no puc allargar més. Crec que us he fet saber que no m'ha calgut anar a cap casa d'acollida per sentir el que és tenir una família.
.....
Per tu Pitu, que quan semblava que ja no quedava ni un filet de vida en el teu cos, ens vas regalar uns anys preciosos. Esperem de tot cor que, tot i la teva demència, poguessis ser conscient de tota la gent que t'estimava i et cuidava. Dels ensurts que ens donaves quan no et trobàvem pel jardinet de la protectora i et trobàvem dormint amb algun gatet en algun racó. Que mai ens ha costat cuinar-te, ni ens molestaven els teus lladrucs quan et desorientaves, ni tan sols la teva incontinència. El que possiblement per algú tot va ser un inconvenient, per a nosaltres va ser un regal. Busca a la Leti, la Boochi, en Mushunet, la Rada i la Pimienta i feu-vos boleta per dormir com sempre fèieu.
T'estimem molt, Pitu!!
