Ambvivalent

19/09/2017

El PolPi On Line està Off Line collint putes plantes, així que ha tocat fer un exercici masturbatori.

És festa major al poble. Baixo de casa ma mare perquè m’esperen el Gabi i el meu germà Guillem en cotxe. És de nit. Als seients del darrera, a part del Guilli hi ha dues persones més que no conec. …

19/09/2017

Ui sí hem tornat no sé què ara sí que va en serio i tal i qual pascual amb molta força i seny i valors i disciplina i semàfors i un senyor que passava per allà diu que s'apunta.

—¿Seguro? Pero si ya has fregado el desayuno— la chica yacía estirada en el sofá, bocarriba y con las manos cruzadas sobre el estómago, mientras intentaba sin éxito que su pregunta escondiese la fe…

23/04/2017

BVenvolguts companys,

Hola de nou. Després de la nostra llarga absència, hi tornem. Amb un altre ritme, amb les soles més gastades, però amb ganes.
No penseu pas que aquest incís ens l'ha guanyat la desídia: hem estat plenament dedicats a un projecte d'enormes dimensions que ens ha mantingut absorts. Avui, Sant Jordi, dia de putes i vaixells, ens fa molta il·lusió finalment poder-lo compartir amb vosaltres:

http://www.zombo.com/

Benvinguts a Zombvo!

El rasgueo ágil y deslenguado de una guitarra flamenca le colma los sentidos. Las notas huelen a hojarasca, a canela y a sabanas perladas de sudor. Inspira con fuerza, empapándose de ese perfume; u…

23/04/2017

BVenvolguts companys,

Hola de nou. Després de la nostra llarga absència, hi tornem. Amb un altre ritme, amb les soles més gastades, però amb ganes.
No penseu pas que aquest incís ens l'ha guanyat la desídia: hem estat plenament dedicats a un projecte d'enormes dimensions que ens ha mantingut absorts. Avui, Sant Jordi, dia de putes i vaixells, ens fa molta il·lusió finalment poder-lo compartir amb vosaltres:

http://www.zombo.com/

Benvinguts a Zombvo!

Vaig baixar de l’arbre per tornar un any més vell, ei, però de braç fort i de cor fart de vida, i vinga va i som-hi i fot-li que vinc de terra de déus i en porto el foc i no estic pas per hòsties, …

01/12/2016

Amb la col·laboració de Lays i Adrià Álvarez.

Habían roto las primeras horas del alba quemando a una indigente que dormía, como un cachorro recién nacido, en el parapeto de un cajero automático. Segundos después, el fuego cálido y sugerente le…

07/11/2016

(…) El món havia arribat a una situació apocalíptica, i jo hi havia tingut a veure d’alguna manera que no recordo prou bé. Al principi però, tot passava al bosc. Era a Waldron i hi havia l’Er…

25/10/2016

-"Toc, toc!"
-Qui és?
-Qui serà tontopoya? Ambvivalent!

Hem tornat. Bon nadal a tothom.

Dotze anys i quatre mesos. Els havia comptat. Dotze anys i quatre mesos des que havia marxat de casa. Però avui tornava. Era el dia 4503. Finalment es permetia gaudir de la dolçor del retorn i, men…

24/05/2016

  Fitant els tòpics adverteixo la seva buidor i em pessigollegen les mans mentre s’escolen inevitablement caient avall profunds i la gola regorgita un riure frenètic i venç la tolerància dels …

22/05/2016

Mira Pol, fas fotos molt maques eh, però ja sé per on vas i jo passo.

19/05/2016

La paròdia dels universos ding-dongants dins els túnels recoberts d’esferes porpres entren a l’orella del rei boig amb neurones per fetge heroi de múltiples aventures representades amb grans plans …

17/05/2016

Buah, què és això? Làmpades. Ah, sí, les làmpades del menjador del Chamu. Vinga. A veure per on ho agafem això. La composició té gràcia. L’equilibri entre allò que és buit i allò que és ple, les lí…

16/05/2016

  Hombre, hombre, has abierto el enlace por el morbito, eh. “¿Desesperación has dicho? A ver qué es eso tan increíble que le pasó”. Claro, amigo, faltaría. Asómate. ¡Sí, hombre, sin vergüenza!…

16/05/2016

  “Hola. Et volia dir que… T’he portat això”. No. “Té, vols ser la meva…” Tampoc. “Això és per tu, perquè són unes flors molt boniques, com tu que ets molt guapa…” No, no! Per què no pod…

14/05/2016

Són les 6:44 del matí d’un divendres i el ferrocarril que va a Barcelona ja comença a embarassar-se de passatgers. La majoria són treballadors que viuen a la perifèria i s’han de llevar d’hora per …

11/05/2016

I per últim però no per això menys important, el darrer text de l'esdeveniment de San Giorgios: amb Víctor Galindo i Adrià Chamorro Ramos

Un parell d’hores abans, al menjador de l’àtic, el senyor Garcia ignorava que l’Horror prenia una te al bar de la cantonada. Ell, en canvi, aquell vespre havia decidit matar les hores fullejant el …

11/05/2016

Finalment, l'últim dia de la ressaca de Sant Jordi. Amb Adrià Álvarez i PolPi On Line

Mor. Mor sec. Mor sec i no siguis més. Mor sec i no gosis cobejar la naturalesa sucosa amb la qual Ell, en la seva pietat infinita, va nodrir el teu cos. Mor agenollat a la terra que suporta els mo…

09/05/2016

Darrers textos de Sant Jordi, des de l'altra costat del toll. Amb Margus Lepanshe i Laura Menéndez G

Quedamos a las nueve en la estación. Enfrente del Starbucks. No llegues tarde – y cuelga el teléfono. Salgo a fumar a la terraza. El aire de Nueva York se nota especialmente frío y contaminado esta…

09/05/2016

El SanYordals ja s'acaba gairebé... amb Laura Menéndez G i Bet Nel-lo

  Diu la Violeta que es diu Violeta perquè la varen engendrar entre violetes de penya-segats en una illa del Mediterrani. Evidentment, era una nit de lluna plena. La Violeta és uns noia que es…

02/05/2016

Paro avera pabu, San Chordi no era el vintipiku dabril? Efectivament, encara no s'ha esgotat d'Amvibalent, l'esdebeniment. Amb Adrià Chamorro Ramos i Eric Sancho.

-Qui ets tu? -Què? -Jo? -No, tu no, però tampoc sé qui ets. Em referia a l’altra. -Què? -Quina altra? -La que no ets tu. -Què? -Qui et sembla que no és jo? -No ho sóc ni jo ni la que diu “què” tota…

02/05/2016

Paro avera pabu, San Chordi no era el vintipiku dabril? Efectivament, encara no s'ha esgotat d'Amvibalent, l'esdebeniment. Amb PolPi On Line i Montse B. Amat.

Clic, clac, como una manecilla asustada, la cojo un poco por complacerla y me imagino que es ella y que está asustada como la manecilla, “podríamos hacer algo hoy, algo que salga de nuestra rutina”…

29/04/2016

Spam, spam de san Yordals fins que volgueu emigrar! Gabriel Vazquez Fuertes i Isa-Janis González

Me doy cuenta que he dejado de respirar por el silencio. Es un silencio que lo envuelve todo, un silencio antinatural que me rodea por completo. Es curioso que sea esto lo primero que noto, la ause…

29/04/2016

Dragón, hijo de p**a! Muérete ya no? 1r avís. Isa-Janis González i el Lluís Ripa, que avui repeteix natilles

Tot i que era dia 17, aquell Dilluns era un dia ben normal (tots sabem que un dia imparell no pot ser normal, però tan fa, com si ho fos). La tieta havia mort, no sé ni com es deia, era una tieta l…

29/04/2016

El Lluís Ripa i la Vera Rojman també participaven al San Gordas!

Cherry Christmas Peli plis plas Et peto el globus d’heli i ja no rius pas No queda misteri? Very well Tornem al kelly Okey Ser jove és una deadline, ara més que mai El mal fermenta, el moment…

29/04/2016

Una petita perleta d'en Lluc Gallifa Vázquez i l' Adrià Pérez Cros

Mama, papa, us estimo, ho sabeu, però… per què no us moriu? Fem un experiment, va. Moriu-vos. Però per només un dia. Ni que sigui per un dia, va. O dos. Unes setmanes potser. No espera, un pa…

27/04/2016

Ueue pim pim San Jordas amb Edu Bonnin i Guillem Chamorro

Abans de res, el lector ha d’estar preparat per a llegir una història com mai ho fet abans, ja que d’entre altres coses el seu autor no té ni p**a idea de com es fa això d’escriure ( ell és més de …

27/04/2016

Tasteu les delícies de la nevera de l'Arcadi a la publicació de Sant Jordi dEli Díaz i Alex Escabia Odena.
Si anda pabo este es tope de largo nen k palo.

Saben, l’Arcadi és caníbal i “li sua tres parells de collons”, cito textualment. És vidu, té 102 anys i viu amb la seva mare en un poblet allunyat de la Cerdanya, on afirma que ha…

26/04/2016

JAJAJA IJUEPUTAS, SAN YORDI US PARSAGUIRÀ FINS AL PRÒXIM SAN YORDI. Amb David Galindo Taberner i Gabriel Vazquez Fuertes

Porqué, ¿qué hacer sino ante la perspectiva de tan insignificante artrópodo? Yo, el Hombre, conquistador de mundos y conocedor de la verdad ¿debo reprimirme acaso ante el impulso de destruir una fo…

26/04/2016

Tio se me inchan las pelotash con el spam de Sant Yordi: amb Vuit Bits (Vera Rojman) i Martí Romaní.

PRÒLEG Que el gos del veí, un mastí vell i malaltís de mirada plorosa i bava abundant, es girés i pronunciés amb claredat “Amic, panta rei”, era, sens dubte, un mal presagi. Tot flueix. I tant que …

26/04/2016

Tio se me inchan las pelotash con el spam de Sant Yordi: amb Montse B. Amat i Trudis Zon Lila (Marta Barceló).

“Oh, quina dolça coincidència” o “Que considerats, els de l’Administració d’Ambivalent”, són paraules que potser us passen pel cap quan descobriu que la foto del gos li ha tocat a la Marta. Com que…

25/04/2016

Suma y sigue pabo! San Gorge segueix de la mà d'Edu Bonnin i Trudis Zon Lila (Marta Barceló)

  La gravetat perd alçada. —Les persianes estan fetes per baixar-les o per pujar-les? —Tonteries. Depèn del moment. Jo només volia escriure històries d’amor entre cablejats i plantes, pe…

25/04/2016

Una atra puvlicació da san Yordi: amb Guillem Chamorro i Eli Díaz

Yo, desde mi ventana, desde la ventana de mi habitación, le veía. Podía verle, y como vivía en el segundo, le veía en un plano picado y, como normalmente se pasaba el tiempo en el ordenador, le veí…

24/04/2016

Suegüents publicacions de l'esdeveniment de Sant Jordi: amb Alex Escabia Odena i Adrià Pérez Cros

Vaya con aquél que conjura por encima de si mismo, que acarrea el peso de la Ley de la Inmanéncia como si de una roca se tratase. Des de luego ya no quedan de los nuestros, no, todo esta acabado y …

24/04/2016

Següents publicacions de l'esdeveniment de Sant Jordi: amb Bet Nel-lo i Margus Lepanshe

¡Y que hermoso valle el nuestro! La agreste musicalidad tañe Apacible entrechocar del viento y la arboleda, la alborada tiñe El labrantío se estira Cuando el reguero riega risueño y al ingente robl…

23/04/2016

 Fotografia: Lluc Gallifa             Text: David Galindo Me presento ante vosotros (seres quienes seáis). Soy Vatere y aunque por mi simpleza no lo parezca, nunca he conocido a otro ser como yo. N…

23/04/2016

Les cinc de la tarda. Dos homes amb americana. Un d’ells acaba de pagar un menú de mil pessetes a un bar del carrer Aragó, cantonada Villarroel. L’altre tot just ara surt de la feina. Caminen. No e…