En etologia felina, es fa difícil de fer el retrat robot del comportament dels g*ts, un de generalitzat. No són animals senzills d’entendre quan presenten algun desordre, més aviat al contrari. És senzill conèixer els g*ts que no tenen problemes. Aquest sí que més o menys segueixen un patró: jugar, dormir, menjar, busca una falda amiga, practicar la caça (del que sigui)...
El problema apareix qua
n alguna cosa ens falla. Aleshores els nostres recursos es veuen reduïts a ben poca cosa. No sabem com actuar, ni com tractar-los, ni què els passa ni sobretot, perquè els passa. Molt sovint, tot allò que ha portat al nostre g*t a ser com és o a tenir un desequilibri, ve per les nostres accions. La nostra desinformació en etologia felina és el més gran mal dels g*ts: les nostres pors, les nostres creences, els nostres principis, el que creiem saber sobre ells, el que algú ens va explicar un dia, el que varem llegir a internet, la nostra angoixa davant la situació...
Són molts els factors que ens fan perdre la perspectiva, portant-nos a prendre decisions precipitades com l’aïllament del g*t, desfer-se d’ell o fins i tot l’abandó. Gairebé tots els problemes que tenen els g*ts tenen solució. El que cal és conèixer-los millor com a felins i aplicar les pautes que ells, com a g*ts, entendran millor. Les nostres solucions humanes no acostumen a ser gaire recomanables, perquè tot i que potser sortim del pas, potser també hem posat una llavor que un dia o altre germinarà. I generalment, aquesta llavor, és de les que ningú vol veure créixer. Amb la millor intenció acabem fent-los més mal que bé quan ells tenen algun problema. De vegades, les nostre solucions són simples pedaços que mai seran solucions, passarem èpoques més o menys bones però no ens satisfaran mai del tot. Així passa el temps i fins i tot els anys, deixant-nos la idea de que els g*ts són éssers estranys, o misteriosos o impossibles de comprendre. I la gran pregunta és: tracto bé al meu g*t? Això no vol dir que el maltractem, sinó que potser, el que ell rep, no és el que necessita o el que li va bé. Els g*ts són, simplement, desconeguts. La seva naturalesa independent i autosuficient, els pot arribar a convertir en individus que no necessitin el recolzament de res o de ningú quan les coses no van bé. Semblen tancar-se en banda i també sembla que no hi ha res a fer, però és una falsa aparença. El nostre g*t actua diferent, o s’amaga o té comportaments estranys quan no sabem donar-los les pautes que els portaran a la seva pau interior, un element molt important per la vida d’un g*t. Des del 2004 que vaig visitant g*ts regularment, veient tota mena de casos. Les baralles, les socialitzacions entre g*ts i g*ts, g*ts i persones, les deposicions fora de la sorra i els g*ts avorrits són els problemes més habituals. Tot té un perquè i una possible solució. Els g*ts no fan les coses perquè sí, no canvien el seu comportament per caprici. Algun detall s’escapa a l’hora de saber què li passa al nostre g*t. La millor etologia felina és la que es mira els problemes des de la vessant del g*t, la que es preocupa per saber què necessita el g*t enlloc de preocupar-se per les molèsties que pugui estar causant. Sempre mana el g*t, aquest és un dels grans secrets que amaguen. Ells posen la guia i nosaltres els seguim, la qual cosa no significa que puguin fer tot allò que vulguin. Simplement vol dir que no podem vulnerar els seus patrons de vida, siguin quins siguin. Tots els g*ts el tindran semblant però cap serà idèntic. Depenent del caràcter del g*t i del tracte que rebi, les passes a seguir seran unes o altres. No et creguis tot allò que llegeixis, sobretot a la xarxa, ja que et pot portar algun disgust. Adopta una actitud natural i tranquil·la per afrontar el problema, els nervis, l’angoixa i un ritme de vida accelerat no t’ajudaran gens en la teva tasca. Els g*ts són molt intel·ligents, tracta’ls com a tal. No són animals sense criteri, segurament el seu criteri és superior al nostre. Relaciona’t amb el teu g*t a diari, no descuidis la vostra relació. Guanya’t al teu g*t amb amor i comprensió i no amb un suculent snack. L’snack pot no ser-hi demà però tu sempre hi ets. Confia en tu abans que en un aliment.
