Centre Veterinari Salou

Us presentem la Keiti, una Cocker de 14 anys que va venir a la clínica ja que presentava un historial d’otitis recurrents, fet molt habitual en gossos d’aquesta raça 🐶 En el seu cas, es tractava d’una otitis molt forta, amb supuració i dolor i que s’havia estès a les dues oïdes. Tot i haver iniciat un tractament en base al que ens indicaven les mostres citològiques, no observàvem una millora i la Keiti seguia patint una otitis molt forta, que sospitàvem que podia haver arribat a afectar l’oïda mitja, motiu pel qual segurament el tractament estava resultant ineficaç. El tipus de bacteris que presentava era altament resistent als antibiòtics, així que la vam sotmetre a una anestèsia, després de comprovar que no hi havia risc tot i ser una gossa d’edat avançada, i vam realitzar-li una neteja profunda d’ambdues oïdes amb un videotoscopi. Vam poder observar que tenia la membrana timpànica trencada i que, efectivament, la infecció havia arribat a l’oïda mitja. Sovint l’otitis no suposa un problema només per l’acció de l’agent infecciós sinó també per la dificultat que planteja treure tota la brutícia de l’oïda. Mitjançant la tècnica de videotoscopi vam poder treure una mostra de l’oïda mitja per analitzar el tipus d’infecció que tenia. Gràcies a una anàlisi amb antibiograma, vam concloure que es tractava d’un bacteri multiresistent que només responia a un tipus d’antibiòtic, afortunadament aplicable a la Keiti. Les otitis poden arribar a complicar-se de manera que no s’acabin de curar, fins al punt de ser necessària una cirurgia traumàtica com a única solució perquè no es cronifiquin. En el cas de la Keiti no ha estat necessari, i 15 dies després ja gaudeix d’unes oïdes sanes. #veterinari #veterinària #mascota #mascotes

La Bimba és una gossa d’1 any i mig que va venir al nostre centre perquè s’havia menjat una pedra i se li havia localitzat a l’estómac 🐶 El problema en aquests casos és que la pedra pot transitar pels intestins i acabar provocant una obstrucció que causi una ruptura a l’intestí i una peritonitis, una infecció generalitzada. Per això és molt important extreure qualsevol objecte que el gos s’hagi menjat mentre encara es trobi a l’estómac. Al nostre centre apostem per fer-ho mitjançant tècniques de mínima invasió, realitzant una endoscòpia en què no s’ha d’obrir l’estómac sinó que s’arriba a l’objecte a través de l’endoscopi i es retira tal i com es veu al vídeo. La utilització de tècniques de mínima invasió ha afavorit que situacions com aquesta, que requerien una cirurgia amb ingrés de 3 dies i risc de perforació de l’estómac postquirúrgica, es resolguin amb una intervenció de 40 minuts que permet al gos fer vida normal el mateix dia. Gràcies a la col·laboració de Laparoendovet podem oferir aquest servei de qualitat als nostres clients. El mateix dia de l’operació la Bimba va poder tornar a casa i s’ha recuperat amb total rapidesa. Afortunadament, la pedra no va causar cap dany significatiu al seu sistema digestiu i ara mateix ja fa una vida completament normal. #veterinari #veterinària #mascota #mascotes

Us presentem en Txapi, un gos mestís d’1 any a qui vam detectar displàsia de cadera fa 6 mesos 🐶 Tal i com es pot veure a la radiografia, vam comprovar que els caps dels seus fèmurs no coincidien amb els acetàbuls, les fosses on es conforma l’articulació de la cadera pròpiament dita, fet que ens va confirmar que es tractava d’una displàsia de cadera. Aquesta patologia té un alt component genètic i acostuma a ser més freqüent en races com el Pastor alemany, el Mastí, el Labrador o el Golden Retriever. Tanmateix, a vegades també apareix en gossos mestissos, com és el cas d’en Txapi. Així doncs, aquesta patologia suposa una mala articulació de la cadera, fet que produeix una fricció constant entre el cap del fèmur i la pelvis. Això provoca que, amb el pas del temps, a més de la coixera el gos pateixi inflamació i dolor i, conseqüentment, deixi d’utilitzar les extremitats posteriors amb la força que correspondria, de manera que es comença a perdre massa muscular. Tots aquests elements deterioren al llarg dels anys la qualitat de vida de l’animal, i poden arribar a reduir-ne l’esperança de vida. En el cas d’en Txapi, hem optat per realitzar un parell de cirurgies a cada cadera, concretament una artroplàstia del cap del fèmur. Aquesta cirurgia consisteix en treure el cap del fèmur per evitar que friccioni amb la pelvis i, tot i que l’extremitat queda sostinguda només pel múscul, l’eliminació del dolor facilita que el gos utilitzi més l’extremitat en qüestió. La solució ideal és posar una pròtesi de cadera i reconstruir l’articulació, però desgraciadament en l’actualitat aquest tipus de cirurgia encara és molt costós i sovint no pot dur-se a terme. Confiem que d’ara en endavant en Txapi gaudeixi d’una bona qualitat de vida, lliure de dolor, i que la rehabilitació i les recomanacions d’exercicis a realitzar o a intentar evitar li permetin mantenir l’esperança de vida que li correspondria.

¿Qué es le Leishmaniosis?

PROMOCIÓN INVIERNO