14/03/2016
La fisioteràpia canina, sempre complementaria i mai substitutoria del tractament veterinari, té com a finalitat prevenir, tractar o rehabilitar una disfunció física en un gos mitjançant l’ús de tècniques manuals, mecàniques i elèctriques. És una extrapolació de la fisioteràpia humana i cada cop existeixen més estudis que demostren els seus efectes sobre el món animal.
Hi ha tres àmbits on podem trobar-nos amb altecions de la movilitat i/o disfuncions fisiques: en els gossos esportius, els gossos de treball i els gossos de família. Els dos primers grups, és evident el risc de lesió elevat que tenen degut a l’alt rendiment que han d’oferir, els moviments forçats i antinaturals que estan sotmesos i, finalment, la manca de preparació física pre i post activitat com també ho fariem els humans. El tercer grup, el gos de família, també és susceptible a patir lesions, ja que en aquests la presència de sobrepès i manca d’activitat regular és molt freqüent.
Les lesions poden tenir moltes causes com un esforç d’intensitat elevada, un traumatisme o problemes de conformació de la propia raça.
Els objectius que es pretenen assolir amb la fisioteràpia canina són: controlar i disminuir el dolor, reestablir la funció motora, estimular la reparació del teixit, prevenir lesions propies de la raça, prevenció de l’atrofia muscular per desús, mantenir i millorar la psicomotricitat i mantenir i optimitzar la biomecànica de l’animal entre d’altres.
De quins mètodes disposa la fisioteràpia per aconseguir els objectius plantejats? Doncs tenim tres grans grups: la teràpia manual, l’electroteràpia i l’exercici terapèutic.
Més endavant desglossarem cada una de les tècniques que existeixen avui en dia perquè conegueu més d’aquest món desconegut.